La festa d'aniversari de la Zöe!!!

Dimarts vaig fer 6 anys! I aquest dissabte faig una festa amb tot d'amics i amigues! I diumenge amb toooota la familia! La setmana que ve penjaré algunes fotografies... I ara us deixo la invitació que he fet:

A l'aiguamoll de la Bòbila

 Hola amics!
Des de l'escola de la Zöe ens han demanat que expliquem alguna cosa sobre els ocells...
Però nosaltres estem molt enfeinats i no tenim gaire temps, així que li hem demanat a un bon amic de la familia que ens vingui a parlar d'ell i dels de la seva espècie! 

Rebem amb un fort aplaudiment el nostre amic... Ramon el pardal!

El Ramon passa els estius a la nostra teulada, i els hiverns emigra cap a l'Àfrica, on treballa en un servei de neteja d'elefants, rinoceronts, girafes... 
Doncs res, que el Ramon us explicarà on ens va acompanyar l'altre dia i algunes altres coses sobre els ocells. Tots teus Ramon!

Bé, hola! Doncs sí, aquí al costat de casa teniu un bonic aiguamoll on viuen molts dels meus amics i altres tipus d'animals.

Aquest aiguamoll és a les afores de Santpedor, en una antiga bòbila on s'aprofitava l'argila del terreny per fer totxanes... Molt abans de la crisi del totxo! 

La visita comença per un petit camí entre els arbres, on trobem uns punts informatius sobre diferents espècies d'aus que podem observar a l'aiguamoll. Penseu que aquest últim any s'han pogut veure fins a 126 espècies d'ocells...

 

 

  
Tot i que és de mala educació escoltar les converses dels altres, pareu bé l'orella, i podreu sentir els veïns de la bòbila fent safareig!

  
El camí ens marca un recorregut que, si fem silenci i estem atents, ens permet observar com viuen els meus companys de ploma!

Com per exemple el Gerard, un pardal roquer disfrutant del sol i l'aroma de la ginesta...

Continuem el recorregut. Des d'aquí ja es pot veure la  característica torre d'observació de les aus!

Però el que no us imagineu és que, quan vosaltres veniu a observar les aus, també les aus us observen i parlen de vosaltres! Quin enrenou! Ara qui és l'observador i qui és l'observat?

I no només ens observen els ocells! Mireu qui treu el nas per veure quina cara fem! La senyora granota verda.

I també la senyora serp d'aigua, que més aviat s'amagava... Però que vem poder retratar quan sortia a respirar!

Per aquesta petita bassa hi volten cap grossos, granotes, peixets, espiadimonis, sabaters, papallones, mosquits... Serps, banquers... I altres rèptils repugnants!

Vaja! Per alguns una bassa fastigosa plena d'algues verdes enganxoses i insectes fastigosos... Nosaltres n'hi diem el supermercat! Plè de coses delicioses per nosaltres, els ocells!

La senyora serp treient el nas... Però els meus amics són un aliment massa gran i difícil d'empassar... Tot i que la petita sembla molt tendra i gustosa!

Continuem la marxa!

Una de les gràcies de l'aiguamoll és que està obert tot l'any a les visites. Per tant, el seu clima i la seva vegetació va variant i sempre és ple de novetats! 

Ara a la primavera és ple de vida! De flors, plantes aromàtiques...

 

La nostra petita naturalista es passeja captant i impregnant-se de la natura que l'envolta! Que més tard immortalitza així:

La llibreta de la nostra naturalista és plena de dibuixos de la visita! En ells hi capta tots els petits detalls de l'aiguamoll.

Fins i tot capta aquells que no veiem, però que sabem que de vegades hi són! Llicències de naturalista!

Ja hem arribat a la torre! Des dels seus dos pisos se'ns oferirà una vista immillorable per a l'observació de les aus! Però sobretot hem de fer silenci!

 

Oooo! Quin paissatge més bonic!Atenció! De sobte alguna cosa es belluga entre les herbes! Oh!!! Mireu!!! Si us hi fixeu bé, veureu la mare ànec i els seus pollets, com s'encaminen cap al llac...

 

Des de dalt de tot de la torre d'observació, la visió és excel·lent! Però la distància i el vent no ens ho posen fàcil!

Finalment la família d'ànecs collverd es refresquen i juguen sota l'atenta mirada de la mare ànec... Entendridor!

Com la bonica estampa que ha dibuixat la nostra naturalista! On ha sapigut captar l'essència i el nombre dels pollets! Emocionant!

Uns metres més enllà una garsa reposa i medita dalt d'un post... Abans de tornar a emprendre el vol!

 No gaire lluny,  un dels cavalls comença a dinar! Avui hi ha amanida d'herbeta fresca!

Després de la torre d'observació, el camí ens acosta vora del llac i vora la comunitat d'ànecs.

Un mascle d'ànec collverd ho observa tot des de la riba... Tot fent assecar les plomes al sol!

Aquí el tenim des d'una altra perspectiva, immortalitzat per la petita naturalista Zöe!

Els ocells som molt nets i polits! I dediquem moltes estones a fer neteja de les plomes!

Però també ens agrada disfrutar! Alguns ho fem volant, altres ho fan nedant!

- L'aigua està molt bona! - sembla dir aquest!

Un altre dels espais que hi ha a l'aiguamoll és la caseta d'observació del llac. Permet observar de ben aprop el canyissar i les aus que l'habiten.

Fent silenci i observant, de seguida veurem en algun racó aus de totes mides!

La majoria d'aus tornen cada any aquí per passar l'estiu... Segur que us pregunteu com ens ho fem, per orientar-nos i tornar cada any al mateix lloc, sense tenir un gps!

Hi ha moltes teories sobre com ho fem, però jo, la que trobo més poètica, és la d'en Rupert Sheldrake, un científic innovador!

Que després d'haver fet milers de proves, no amb un pardal xarrec, com aquest, sinó amb coloms missatgers, que sempre tornaven a casa, tot i haver canviat el seu colomar de ciutat -o fins i tot de país!- va arribar a la conclusió que els ocells creem un fort lligam amb els llocs on vivim...

Amb aquest lligam, en Sheldrake pensa que creem una mena de conjunt o camp que ens envolta tothora, que forma part de nosaltres, i que ell anomena camp mòrfic... Diu que, quan marxem d'un indret que considerem casa nostra, només fem que estirar aquest camp com si fós una goma elàstica, i que, d'aquesta manera, ens és molt senzill de retornar-hi sempre que volem. 

Una bonica teoria! Com les molles de pà del Polzet, però amb un fil elàstic invisible que ens manté units a casa nostra o amb allò que estimem! Segur que els humans, d'alguna manera, feu el mateix entre vosaltres, i hi ha fils invisibles que us uneixen, per molt lluny que estigueu dels que estimeu!

En fi! Teories a part, la migració forma part de les nostres vides! I algun sistema d'orientació o de navegació o de lligam invisible tenim i se'ns activa quan viatgem. Perquè sempre niuem als mateixos llocs!

Com les dues columnes o xemeneies que serveixen per fer niu als ocells més grossos que venen a l'aiguamoll. Per exemple les cigonyes! Que busquen indrets càlids per nidificar.

Tot plegat és un indret acollidor per tota mena d'aus!

Un espai per passejar, mentre contemplem les aus en el seu hàbitat.

Si respectem el silenci, davant nostre les aus faran la seva vida i les podrem observar. Entre les canyes, a les branques dels arbres, volant, passejant, menjant o nedant!

 

Xxxxxxxssssssstttt! Sempre hi ha gent que ve i esvera el galliner!

Una altra au vista per la nostra naturalista. Sí amics, la natura és capritxosa... I l'ornitòleg que li va posar el nom encara més! Un nom com aquest és un reclam per fer-nos unes risses!

Doncs res! Esperem que en Ramon us hagi fet una visita agradable a l'aiguamoll de la Bòbila! Però aquest deixeu-lo cantar! (està una mica tocat de l'ala!) El millor és que aneu a descobrir-lo vosaltres mateixos! Apa! Bon estiu! I ens veiem a la tornada!!!